Amaguen una estàtua de la reina d’Espanya.

El nacionalisme vol cucurullitzar la nostra història.

 Isabel II

Cucurullitzar vol dir canviar la història de Catalunya, convertint-la en historieta. Com fa el magnífic Víctor Cucurull en aquest vídeo apoteòsic. I això és el que succeeix cada dia a la nostra terra.

Per exemple, a algú no li agrada que una escultura d’Isabel II estigui als jardins del Palau de Pedralbes. La reina va fer personalment l’encàrrec d’aquesta escultura a Agàpit Vallmitjana durant una visita que va fer al taller l’any 1861. Com era habitual en els escultors naturalistes, Vallmitjana va fer primer un estudi anatòmic i va realitzar un petit esbós en fang de 44 cms d’alçada de la reina nua, amb el seu fill en braços, a partir del qual va realitzar l’estàtua definitiva en marbre en la que, curiosament, destaca el treball detallista del vestuari.

L’escultura, propietat de la reina, va quedar a la seva mort en el fons del Museu de Prado, i va ser cedida en dipòsit a Barcelona per a posar-la al Palau de Pedralbes, quan la ciutat va oferir-lo al rei Alfons XIII com a residència oficial, després de realitzar-hi durant mitja dotzena d’anys obres de transformació, a partir de l’antiga finca dels Güell, dirigides successivament per Eusebi Bona i Francesc de Paula Nebot. El rei va visitar les obres de remodelació de la residència Güell en visites que va fer el juny de 1922 i el setembre de 1923, i s’hi va allotjar per primera vegada el 12 de maig de 1924. Va tornar a allotjar-s’hi el juny de 1925, amb motiu de la benedicció de la capella, i l’octubre de 1926, quan, el dia 18, l’alcalde li va fer l’oferiment oficial del Palau. Les tres últimes vegades que el va usar va ser el novembre de 1927, el juny de 1929 i el maig de 1930.

L’any 2013 l’escultura va ser traslladada a l’interior del Palau de Pedralbes, on també s’hi conserva una altra de la regent Maria Cristina, asseguda, amb el seu fill Alfons XIII en braços, realitzada per Venanci Vallmitjana.

Ningú a l’Ajuntament no ha explicat la raó per amagar l’escultura a la vista pública. Però ens ho imaginem, oi senyor Trias?

Dolça i prussessitzada Catalunya…

bastoncillo



Categories: Arte dulce, Catalanes universales, Huid del nacionalismo

Tags: , , , , ,

2 comentarios

  1. Ya lo hacían en «El Planeta de los Simios», borrar la historia real del pasado «del hombre», y cambiarla por una inventada de «los simios». Me recuerda tanto a la Generalitat de Pujol, Mas, y Junqueras.

    Cucurull el Simio.

    • No hombre no, Cucurull es un «historiador alternativo»…residente en un centro psiquiátrico con permiso para salir a decir majaderías en días alternos. …los que le dan Probac, no sale…los que no, le sueltan y le quitan el bozal.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

INFORMACIÓN BÁSICA SOBRE PROTECCIÓN DE DATOS:

  • Responsable: Dolça Catalunya
  • Finalidad: Gestión de suscripciones al blog y moderación de comentarios y el envío de boletines de noticias.
  • Legitimación: Consentimiento del interesado
  • Destinatarios: Los datos se comunicarán a Cloudflare Inc. (mejora rendimiento web; acogido a los acuerdos EU-U.S. Privacy Shield). No se comunicarán otros datos a terceros, salvo por una obligación legal.
  • Derechos: Acceder, rectificar y suprimir los datos, así como otros derechos, como se explica en la información adicional.
  • Información adicional: Puede consultar la información detallada sobre la protección de datos en política de privacidad.