Per l´hora dels gintonics.

Les havaneres són cançons marineres d´ultramar, ben estimades pels catalans costaners perquè ens recorden temps de joventut: la perla cubana, durant quatre segles part de la nostra història (quants carrers porten encara el nom «Isla de Cuba»!), el fer caribeny, les nits tèbies fent cremat, les dones boniques, la conversa relaxada i el record de casa.

«El meu avi» és de les havaneres més populars. Canta les nostres proeses i sacrificis per defensar la nostra illa estimada, la més espanyola de tota l´Amèrica hispana. Sembla que en Pujol ha tingut inspiració per copsar-hi la seva experiència personal i li ha semblat adient fer-ho amb ritme caribeny.

Cantin i gaudeixin en fer el cremat de fi d´estiu:

«El meu avi va anar a Andorra
A portar-hi uns calerons
No fos cas que a casa nostra
Hi haguessin revolucions

Els calerons varen crèixer
Amb soborns i comissions,
Fins assolir una fortuna
De quatre-cents
O cinc-cents mil.lions!

Quan Jordi Pujol
Parava la mà
Els homes del totxo,
Au vinga, a pagar!
Els milions a casa
No varen tornar,
No varen tornar,
Que van amagar-los
Als bancs d’ultramar.

Arribaren temps confusos
vam fer manifestacions
varem donar molta llenya
per protegir els calerons.

Una dona despitada
Va obrir la caixa dels trons,
I va agafar la família,
I el Jordi Pujol,
Ben bé pels c…..s.

Categories: CATchondeo

Tags: catalan nationalism, Dolça Catalunya, El meu avi, Habaneras, Jordi Pujol, Nacionalismo catalán