Amb bunyols, com Déu mana.
Quaresma, temps meravellós. Temps de reflexió, de contemplar-nos tal com som, adonar-nos que podem ser millors, penedir-nos de les nostres malifetes, agrair allò que Déu ha fet per nosaltres, apuntar al nostre futur etern i decidir-nos a encetar una nova vida. Som poqueta cosa, i d’ací uns anys ja no hi serem. Hem nascut per fer coses grans, i arribar al Cel no és quelcom d’insignificant. Precisament per això el bon Déu es va fer home: per ajudar-nos a arribar a la nostra plenitud.
Som cos i ànima, visible i invisible, immanent i trascendent. Quaresma és temps per enfortir-nos. Enfortir l’ànima, amb la meditació pregona i -qui s’atreveix?- la confessió de les nostres misèries. I de tant en quant enfortir el cos, amb els magnífics bunyols de vent que ens hem cruspit amb el berenar d’aquesta tarda.
Dolça i quaresmal Catalunya…
Categories: Alma, Tradiciones
Mi duda es si los comprasteis en Sacha … Y sí coincidisteis con la fascistoide Ferrusola … Y si la cajera estaba de buen humor.
Gracias Dolços!
Deliciós «els magnífics bunyols de vent que ens hem cruspit amb el berenar d’aquesta tarda». No tothom sap emprar ‘cruspir’ com vosaltres. I encara ens/us volen estigmatitzar. Cruspir, cruspir, slurpps!
Es verdad es tiempo de reflexión…
Esperemos que los políticos reflexionen…y se arrepientan de sus malas gestiones!!!